El proper dimecres dia 16 es celebrarà la Solemne sessió d'obertura de la IX Legislatura de les Corts Generals i aquests dies he estat reflexionant sobre com m'agradaria que es desenvolupés i els meus objectius personals en els àmbits que jo participi. M'agradaria que aquesta fos una legislatura sense crispació i que amb el nostre treball aconseguíssim que Catalunya fos novament respectada -aquest ha sigut l'encertat lema de la nostra campanya i el nostre objectiu primordial ha de ser aquest.
Per altra banda, a part de les tres qüestions que, evidentment, seran de gran importància referents al desenvolupament i compliment de l’Estatut, el sistema de finançament amb la necessària publicació de les balances fiscals, la situació econòmica del país que requereix mesures immediates i l’urgent problema de l’aigua amb la nostra proposta de transvasament del Roine, penso que d’acord amb els principis que han inspirat els nostres compromisos electorals hauríem de transmetre amb la nostra actuació la necessitat d’un nou estil de fer política allunyat de les falses promeses i de les declaracions d’intencions políticament correctes però buides de tot contingut real. Les bones intencions per si soles no tenen cap altre utilitat que conformar al ciutadà però per a ser certes han d’anar acompanyades de voluntat i de mitjans per a portar-les a terme –cosa que, per exemple, durant l’anterior legislatura no ha succeït en nombroses ocasions per part del Gobierno-.
La nostra prioritat hauria de ser reconvertir-nos novament en “ciutadans que fem política”, hem de recuperar l’esperit de ciutadà al servei de la societat i posar tots els mecanismes que estiguin a les nostres mans per tal d’aconseguir-ho.
El Sr. Zapatero en el discurs d’investidura de la passada legislatura va dir textualment que “Los ciudadanos nos exigen a los políticos que seamos fieles a nuestras promesas. Esta exigencia es para mí la más apremiante, la más obligada. Haré honor a la palabra dada”. Doncs bé, el llavors candidat a la Presidència es va comprometre a centrar la seva activitat de Govern en “cinc eixos: la renovació de la vida pública; una política exterior marcada per una visió europea i europeista; un desenvolupament econòmic basat en l’educació, la investigació i la innovació que permeti la creació de treball estable; la posada en marxa de noves polítiques socials per a les noves necessitats de persones i famílies; i el desenvolupament i extensió dels drets civils i polítics i del valor de la igualtat per aconseguir una convivència avançada”. Deia en aquells moments el candidat Zapatero que tots aquells objectius obeïen a “problemes reals dels ciutadans”. Però lamentablement tots aquells bons propòsits no s’han complert, el “talente” i les bones intencions van quedar només en paraules políticament correctes però que a l’hora de la veritat no van anar més enllà. Per tant, tal i com deia abans: cal un nou estil de fer política, un estil seriós, valent i autèntic allunyat de la “palabrería” o la retòrica fàcil. En el passat debat d’investidura molt encertadament el nostre líder Duran i Lleida va dir “En estos momentos, lo que nos importa es que usted gane nuestra confianza no al inicio, cuando todavía no ha tenido ocasión de hacer nada, sino al final, cuando el balance de su Gobierno nos demuestre que ha actuado con acierto. (...)”. En canvi, el balanç que fem ara de la passada legislatura no pot ser positiu i, precisament per això nosaltres no li hem pogut donar la nostra confiança, ens hem abstingut en la votació de la seva investidura com a Presidente. Amb el nostre vot volem manifestar que esperem que rectifiqui i que d’ara en endavant quan dongui la seva paraula la compleixi realment, només així podrà merèixer el nostre recolzament futur. Nosaltres -Convergència i Unió- som gent de paraula i de fets, tenim una trajectòria que ens avala en aquest sentit.
Durant aquesta Legislarura instarem al Govern a portar a terme polítiques d’ampli consens en els quatre àmbits que hem destacat dels nostres compromisos electorals: en matèria d’educació (Pacte d’Estat d’Educació), en matèria d’immigració (Pacte d’Estat per la Immigració), en matèria de benestar social i en la reforma de la Llei Electoral.
Personalment també penso que caldria fer esment a la necessitat de portar a terme reformes de consens en matèria de Justícia per tal que no succeeixin fets tan desgraciats com els de la petita Mari Luz de Huelva i tants d’altres que desgraciadament encara succeeixen i que serien perfectament evitables.
Per últim, des del punt de vista de les comarques gironines caldria fer especial incidència en tres qüestions:
En primer lloc, la sobreexploració del riu Ter. Es parla molt de l’Ebre i el Segre però a Girona tenim un riu, el Ter, que s’està morint perquè amb prou feines porta el cabal mínim legalment establert. El transvasament d’aigua del Ter a Barcelona és exagerada i Girona ha complert sobradament amb la necessària solidaritat territorial, ara cal trobar solucions per aquest greu problema derivat de la sequera.
I, en segon lloc, el greu dèficit en quant a infraestructures que pateixen les comarques gironines, durant la campanya electoral ens hem compromès a eixugar aquest dèficit reclamant a l’Estat:
- 200 Km. d’autovia que l’Estat deu a les comarques gironines: de la Jonquera a la Tordera (Autovia de la Costa Brava) i d’Olot a Garriguella.
- El desdoblament de la N-II. Autovia de la Costa Brava i inici de les obres en tots els trams en el període 2008-2010.
- Seguiment del compliment de l’ampliació a tres carrils de l’AP-7 des de Maçanet de la Selva a la frontera.
- Construcció del túnel de Toses
- Desdoblament de Figueres a Garriguella
- Construcció de la variant de Ribes de Freser.
I per acabar el TAV. Cal posar solució a la mala planificació de l’Alta Velocitat, ara queda el darrer tram, el de les comarques gironines, per a unir Espanya i França i això cal fer-ho amb professionalitat.