L’endemà del 20N Catalunya ha de tenir una veu forta a Madrid i només ho aconseguirem si Convergència i Unió obté un gran resultat. L’actual gravetat de la situació econòmica amb la imparable destrucció de llocs de treball requerirà decisions difícils per part del nou Govern que ocupi la Moncloa després de les eleccions i davant d’aquestes mesures necessitarem que els interessos de Catalunya siguin defensats amb fermesa a Madrid. Ara bé, qui ho pot fer millor? El Partit Socialista de Catalunya? El Partit Popular? Està demostrat que no i només cal repassar els diaris de sessions de la darrera Legislatura per comprovar-ho.
El sucursalisme del Partit Socialista de Catalunya ha fet que estigués desaparegut al llarg d’aquests tres anys i mig –per no anar més endarrera- i el Partit Popular ja sabem què representa, només hem de recordar el seu recurs contra l’Estatut d’Autonomia o el posicionament que manté contrari al model d’immersió lingüística a les escoles catalanes. A més, quan es tracta d’anar contra els interessos de Catalunya són capaços de posar-se ràpidament d’acord, només hem de repassar la recent reforma exprés de la Constitució Espanyola, norma de normes i que fins ara era –deien- intocable. En definitiva, socialistes i populars per més que ara ens llancin declaracions d’amor als quatre vents, el cert és que mai han defensat els nostres interessos.
Si la senyora Chacon tant ens defensa, on era quan vam reclamar el fons de competitivitat? On era amb la reforma de la Constitució? Quin posicionament va tenir quan el Tribunal Constitucional rebaixava el nostre Estatut sense miraments? Les mateixes preguntes podríem fer respecte els tres diputats del PSC per Girona durant aquests anys, on eren? Desapareguts sota el Partido Socialista Obrero Español. Els vint-i-cinc vots dels diputats del PSC que tant favor ens haurien pogut fer en més d’una ocasió han sigut vots perduts. I els dels diputats del Partit Popular de Catalunya exactament el mateix. Només han representat els interessos del nacionalisme espanyol. Socialistes i populars pels interessos de Catalunya són les dues cares de la mateixa moneda.
Per tant, tenim el 20N ben a prop i és important que fem memòria, que repassem la feina feta i valorem qui pot defensar millor Catalunya a Madrid. Sens dubte Convergència i Unió tenim una trajectòria que ens avala i podem fer balanç amb el cap ben alt del que hem aconseguit i el que hem defensat al llarg d’aquests anys. Podem dir amb orgull que només hem tingut una prioritat: Catalunya. I els representants de CiU a Girona hem treballat amb intensitat per tot allò que ha afectat les nostres comarques, des de la NII fins l’atermanament a Empuriabrava i Roses o els camins de ronda. Només nosaltres hem defensat sense sucursalismes els interessos dels gironins i el 20N serà el moment de fer balanç.
El sucursalisme del Partit Socialista de Catalunya ha fet que estigués desaparegut al llarg d’aquests tres anys i mig –per no anar més endarrera- i el Partit Popular ja sabem què representa, només hem de recordar el seu recurs contra l’Estatut d’Autonomia o el posicionament que manté contrari al model d’immersió lingüística a les escoles catalanes. A més, quan es tracta d’anar contra els interessos de Catalunya són capaços de posar-se ràpidament d’acord, només hem de repassar la recent reforma exprés de la Constitució Espanyola, norma de normes i que fins ara era –deien- intocable. En definitiva, socialistes i populars per més que ara ens llancin declaracions d’amor als quatre vents, el cert és que mai han defensat els nostres interessos.
Si la senyora Chacon tant ens defensa, on era quan vam reclamar el fons de competitivitat? On era amb la reforma de la Constitució? Quin posicionament va tenir quan el Tribunal Constitucional rebaixava el nostre Estatut sense miraments? Les mateixes preguntes podríem fer respecte els tres diputats del PSC per Girona durant aquests anys, on eren? Desapareguts sota el Partido Socialista Obrero Español. Els vint-i-cinc vots dels diputats del PSC que tant favor ens haurien pogut fer en més d’una ocasió han sigut vots perduts. I els dels diputats del Partit Popular de Catalunya exactament el mateix. Només han representat els interessos del nacionalisme espanyol. Socialistes i populars pels interessos de Catalunya són les dues cares de la mateixa moneda.
Per tant, tenim el 20N ben a prop i és important que fem memòria, que repassem la feina feta i valorem qui pot defensar millor Catalunya a Madrid. Sens dubte Convergència i Unió tenim una trajectòria que ens avala i podem fer balanç amb el cap ben alt del que hem aconseguit i el que hem defensat al llarg d’aquests anys. Podem dir amb orgull que només hem tingut una prioritat: Catalunya. I els representants de CiU a Girona hem treballat amb intensitat per tot allò que ha afectat les nostres comarques, des de la NII fins l’atermanament a Empuriabrava i Roses o els camins de ronda. Només nosaltres hem defensat sense sucursalismes els interessos dels gironins i el 20N serà el moment de fer balanç.
0 comentaris:
Publica un comentari