Indignant

Fa temps que tinc força abandonat el bloc, em moc entre contradiccions: continuar-lo o abandonar-lo definitivament pel twitter i face. Finalment, com podeu veure, avui decideixo reemprendre el camí momentàniament abandonat, després de tants dies presenciant i seguint coses que em desagraden profundament, finalment avui quan al Parc de la Ciutadella amb el nostre Parlament i els nostres representants aquests fets han pres un caire absolutament indignant i inadmissible, he vist que les reflexions que vull fer és impossible concentrar-les en els cent quaranta caracters d'un twit. Per tant, aquest ha sigut un dels elements determinants per a revitalitzar aquest bloc tot i que lamento que sigui per fets com aquests.
Primer de tot i des de Madrid estan vull donar tot el meu suport als companys i companyes del Parlament que avui han hagut de soportar aquesta vergonyosa situació de setge, de violència i intimidació. Les circumstàncies que avui han patit no tenen cap justificació.
En segon lloc, crec que el moviment sorgit amb el 15M amb actes com el d'avui posa de manifest que aquest no és el camí, que en una societat democràtica com la nostra, a part de votar, la veu es pot fer sentir per moltes altres vies, totes elles legítimes i respectables. Per a canviar les coses uns decidim implicar-nos en política, d'altres s'involucren en entitats, ONGs o es dediquen a professions o activitats que per la dimenssió social que tenen els permeten presetar un servei a la societat i alhora procuren transformar-la. En definitiva, hi ha molt marge per a arramengar-nos, per a implicar-nos i per a fer sentir la nostra veu. Entenc que hi ha moltes coses que ens puguin indignar però no admeto de cap manera el que he vist avui i el més preocupant de tot és que la deriva que va prenent aquesta situació pot arribar a ser molt perillosa. Desligitimar la política i els polítics com fa dies que algun estan fent és una actitud de riscos enormes perquè la negació de la política ja sabem tots cap a on ens pot portar. Des del minut zero del moviment 15M em vaig significar essent especialment crítica amb aquells que des del discurs políticament correcte l'animaven o fins i tot volien fer-se'l seu, em va semblar sempre un joc arriscat i lamentablement els fets avui m'ho estan confirmant. Sortir de la situació en què ens trobem és responsabilitat dels governants, de la política però també de la societat civil. Si alguna cosa positiva podia aportar el moviment del 15M era precisament motivar a que la gent, la societat s'impliqués més en la cosa pública, que el passotisme imperant en molts àmbits anés disminuïnt, però lamentablement ha evolucionat cap a altres escenaris que res tenen a veure amb una democràcia real, més aviat tot el contrari.
Sortosament, avui he pogut realitzar les meves tasques parlamentàries amb tota normalitat a Madrid. Lamentablement els diputats i diputades del Parlament de Catalunya avui no poden dir el mateix. I des d'aquí també vull agraïr personalment les mostres de suport que m'han arribat per tot el que està succeïnt a casa nostra.
Per últim, també crec que tot això ha de servir per a reivindicar la dignitat de la política, fent els exercicis d'autocrítica que siguin necessaris sense caure en el populisme i la demagògia. Està clar que tot és millorable, però qualsevol canvi que es pretengui en una societat plenament democràtica com la nostra ha de venir per unes vies molt diferents a les que avui s'han passejat a prop del nostre Parlament.